Tel: 93 889 35 87 / 93 886 19 99 / Ronda Camprodon, nº4. Vic
Cercar
Psicolegs i psiquatres Vic, Teràpsia

Com funciona la ment, per Marta Figueras

Psicolegs i psiquatres Vic, TeràpsiaPrèviament hauríem d’explicar què és la ment la qual emergeix del cervell, tot i que si tenim en compte la vesant filosòfica del terme la ment necessitaria alguna cosa més que el propi funcionament fisiològic del cervell.

La ment doncs engloba el funcionament cognitiu, intel·lectual, de memòria, de processament d’estímuls interns o externs, físics, fisiològics o psicològics, relacionals o emocionals i, per tant, el seu funcionament té aspectes conscients i inconscients.

Si em permeteu el símil del funcionament de l’aparell digestiu per comprendre el funcionament mental aprofitant que també comparteixen unes cèl·lules específiques anomenades neurones. Aquest, com sabem, està encarregat del procés de la digestió, per tant, de la transformació dels aliments (en el cas de la ment, sensacions corporals, estímuls, emocions, entre d’altres) perquè puguin ser absorbits i utilitzats per les cèl·lules de l’organisme o excretats en el cas que no siguin útils. Aquest és el funcionament de la ment però en l’àmbit psicològic.

Quan naixem la ment és molt primitiva tot i que porta la potencialitat inherent a l’ésser humà. El cos i la ment són pràcticament indiferenciades en aquesta etapa primerenca, per aquest motiu, els nadons i nens petits expressen les seves emocions, malestars, adaptacions als diferents canvis a través del cos i, és a partir de la formació del símbol que es pot començar a expressar a través d’altres canals com el dibuix, la parla o el joc.

En aquest sentit la ment es va formant durant els primers anys de vida amb ajuda de l’entorn immediat i significatiu del infant però es va desenvolupant al llarg de la vida. Podríem dir que l’univers mental està més relacionat amb la formació de les connexions sinàptiques que del nombre de neurones.

Les característiques de la immaduresa mental i cerebral pròpia i normal en la petita infància és la impulsivitat, l’assimilació de normes socials, la impaciència o temps d’espera, la baixa tolerància a la frustració, el poc sosteniment de l’atenció, la somatització, algunes pors, entre d’altres. Totes aquestes característiques es converteixen en simptomatologia quan són exagerades, sobretot, en etapes evolutives posteriors tenint en compte que el creixement no és lineal ni homogeni. En aquest sentit és quan hem d’ajudar a fer més competent l’aparell mental i, per tant, augmentar la funció reflexiva i transformadora/digestiva de la ment.

Marta Figueras

Dra. en Psicologia i Psicoterapeuta

Related Posts: